De nou, el problema que sorgeix


Municipi:Elx

testing image

De nou, el problema que sorgeix és situar Elx dintre l'encaix del País Valencià. Som o no som els elxans habitants d'una de les quatre grans ciutats valencianes? Nosaltres, no hem tingut mai cap vocació de capitalitat més enllà del territori heretat. De fet, no diem sovint Elx a la ciutat on habitem. Això ho fem quan parlem amb la resta del món perquè ens localitzen. Li diem «el poble» a la ciutat i «defora» a les partides rurals. «Te'n vas a defora?», «No m'estime més quedar-me al poble». Crec que amb això queda molt ben definit quin és l'imaginari geogràfic més pròxim.

L'imperi elxà es redueix als 326,5 km2 d'un terme municipal que fou més gran en altres temps. A Santa Pola se la va deixar anar per son compte i raó l'any 1835 pel que fa al nucli urbà però no fou fins 1944 quan cedírem gran part de l'antiga albufera i un tros de Vallverda alhora que la Baia i Asprella deixaven d'arribar a la mar per acabar tot just avall de la vereda de les Cendres amb un plet pendent pel pam amunt, pam avall. Així, tant el Calvari com el cementeri es trobaven en terme municipal elxà. Santa Pola té ara un terme de 38,6 km2. Si hi afegim els 104,5 km2 de Crevillent el Baix Vinalopó té 469,6 km2. Curiosament, aquesta mida coincideix —amb precisió gairebé matemàtica— amb els 468 km2 d'Andorra, amb la diferència que Elx és la capital d'una comarca valenciana de 300.000 habitants mentre Andorra la Vella ho és d'un estat independent de 85.000. No hi afegim ni el turisme ni la població flotant perquè, per l'Aeroport Internacional d'Elx —conegut incomprensiblement com d'Alacant sense ser-ho—, hi van passar 9.382.935 viatgers el 2010.