Un cop a la plaça, que en diuen Major...


Comarca:Mallorca

testing image

Un cop a la plaça, que en diuen Major, m'adono que l'església, dedicada a sant Llorenç, és més impressionant del que he cregut aquest matí, quan travessava Selva. No pas perquè la seva façana tingui un cert aire de fortalesa, sinó per la llarga escalinata que hi duu des de la plaça. Compto els graons: més de quaranta. Amplíssims: l'església apareix enlairada, cal alçar els ulls per mirar-la, i penso que són aquestes escales que pugen cap a la façana les que donen al conjunt un aspecte monumental, de palau francès. La primitiva va ser construïda el segle XIII, poc després de la dominació catalana, i aviat va haver de ser ampliada, però es conserva la façana del segle XIV, d'una magnífica sobrietat rústica. A dalt de tot, l'antiga espadanya continua retallant-se contra el cel, un segle rere l'altre.

Al darrere de l'església, en el punt més alt de Selva, hi ha una esplanada des d'on la serra de Tramuntana es veu alçada com un front de pedra aquí mateix, sembla que entre el campanar i la serra no hi hagi distància; com si la poderosa paret estigués a tocar de la torre, i de nosaltres. La presència de la roca s'imposa als nostres ulls -és un moment que ens immobilitza.