L'estaca


Obra:Poemes i cançons (p. 41-42)
Indret:Mas Pi
Municipi:Verges

testing image

L'estaca

 

L'avi Siset em parlava

de bon matí al portal

mentre el sol esperàvem

i els carros vèiem passar.

 

Siset, que no veus l'estaca

on estem tots lligats?

Si no podem desfer-nos-en

mai no podrem caminar!

 

Si estirem tots, ella caurà

i molt de temps no pot durar.

Segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

 

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba,

i ens podrem alliberar.

 

Però, Siset, fa molt temps ja,

les mans se'm van escorxant,

i quan la força se me'n va

ella és més ampla i més gran.

 

Ben cert sé que està podrida

però és que, Siset, pesa tant,

que a cops la força m'oblida.

Torna'm a dir el teu cant:

 

Si estirem tots, ella caurà

i molt de temps no pot durar.

Segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

 

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba,

i ens podrem alliberar.

 

L'avi Siset ja no diu res,

mal vent que se l'emportà,

ell qui sap cap a quin indret

i jo a sota el portal.

 

I mentre passen els nous vailets

estiro el coll per cantar

el darrer cant d'en Siset,

el darrer que em va ensenyar.

 

Si estirem tots, ella caurà

i molt de temps no pot durar.

Segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

 

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba,

i ens podrem alliberar.