Record i exemple d'Ovidi Montllor


Obra:De vida i miratges (p. 708-710)
Municipi:Alcoi
Comarca:Alcoià

testing image

Record i exemple d'Ovidi Montllor

 

Fa vint anys feia vint anys

-mentre es moria l'infame general-

aquell 1975, vas escriure que

quan et morires no et moriries,

que faries vacances, i tornaries

-un altre aspecte, una altra veu-

i sempre "de part dels bons".

 

I tenies raó, Ovidi...

 

Jo no puc oblidar mai -sempre

veia TV3 pels matins- que aquell

dematí trist d'aquell trist 10 de març

de l'any 95, vaig veure, desolat,

com treien el teu cos per la porta

al carrer Sostres-3 d'aquell barri

de Gràcia d'aquella Barcelona

que t'havia acollit: una llitera duia

el teu cos cobert i, davall, la teua pell

anava refredant-se i prenent el color

del llençol lívid que et cobria...

i s'havia acabat el dur passar

pel món on a alguns molestaves.

 

"...ben acollit de tots.

per tothom rebutjat"

 

Molestaves, ho saps, a tota eixa gentola

que es va afanyar -ja abans que

et morires- fent-se la foto amb tu,

penjant-te honors i fent-te el paripé

d'aquells cinismes pòstums...

Però molta més gent: un riu viu

de persones et van homenatjar

de veritat ben fonda.

 

I tu vas començar "a fer vacances"...

 

Però no ens oblidàrem gens de tu:

molta gent et seguíem de ben joves,

i molts dels joves que ens seguien

van voler que tornares, i et van donar

la veu i noves músiques, i lletres

arrelades en el poble: com les teues, Ovidi.

I així ressuscitares. I així ja dus vint anys

ressuscitant; perquè, com tu vas dir:

 

"...aquesta història no em guanyarà".

 

Tenies molta raó. Ovidi.


 

Ara és 2015, has fet vint anys de "vacances"

i convius amb nosaltres. I revius

amb l'exemple pres del teu art,

ressuscitat amb veus i músiques

i lletres que es renoven, arrelades al poble.

I en Mariola han florit les flors del teu romer

i ja no eres cendra, ni ací ni en Barcelona:

que la cendra i el fum són ells

que t'oblidaven. Però tu, has reviscut.

has tornat -o millor: no te n'havies anat mai

de la nostra memòria.

 

M'he despertat com sempre.

de matinada. I som a 10 de març.

I t'escric. I t'escolte. I et sent.

Enguany en faig seixanta.

I tu ens vas deixar

amb cinquanta-tres anys

només. Ara en faries setanta-tres...

 

Fa molt temps, vas escriure:

 

"La mort no m'esborrarà,

la mort no m'esborrarà..."

 

I no t'ha esborrat.

 

Quanta raó tenies. Ovidi.