testing image

Ovidi

 

Barranc del Cinc, homenatge a Teresa

i homes que senten un nus a la gola,

i la nit creix, de prestigi i tristesa.

 

Davallaran, des de la Mariola,

aigües de ferro, plenes de floretes.

Puja la nit de la pàtria sola.

 

Puja la nit, i arriba, de puntetes,

aquesta veu, trèmula, de l'amant.

Oh nits d'Alcoi, amargues i concretes!

 

Vindrà la nit des del barranc, pujant

costeres brusques, molt penosament,

vindrà al món un dia radiant.

Però es courà, de nit, amb savi vent.