testing image

7.4.01

Ahir a Sueca, amb motiu de la presentació de L'Espill, poguérem veure l'estat actual de la casa de Fuster, a Sant Josep 10. Una estranya impressió de desolació. La casa està en obres, oberta per la part de darrere, sotmesa a una intervenció dura que pretén unir-la, mitjançant un pati comú, a l'edifici del costat ja adquirit per l'ajuntament i convertit en Biblioteca Suecana, i que en farà finalment, dels dos edificis, un centre cultural. Ara, però, el número 10 tot està buit i com esventrat. L'espai habitat per Fuster, un espai viscut amb la intensitat d'un temps diferent, es troba gairebé arrasat. Instantània carregada de simbolisme. Resta per comprovar si de tot plegat n'eixirà, com si fos la destrucció que precedeix un renaixement, un espai nou i puixant capaç d'enllaçar amb aquell recolliment ple d'energia intel·lectual. No ho sabem. Potser sí, potser a la fi el resultat serà digne i evocador, productiu. Però, ara com ara, aquesta manera de fer impossible de reconèixer l'escenari de la vida de Fuster produeix una inevitable sensació de tristor. Pel seu llegat, pel seu temps, pel destí final d'un dels esforços culturalment més valuosos, i políticament més generosos, que han produït els segles en aquesta terra incerta i ara també, fins a un punt que fereix, arrasada.