En la matinada de l'onze de setembre...


Obra:Elogi del meu poble (p. 341-342)
Municipi:Sueca
Comarca:Ribera Baixa

testing image

En la matinada de l'onze de setembre, unes bones ànimes van fer esclatar a les reixes del meu domicili un parell d'explosius de considerable potència: vostès ja coneixen la notícia. Tinc mitja casa somoguda, parets destruïdes, quadres i llibres fets malbé, dispers o inaprofitable gran quantitat de material de treball, què sé jo! Pràcticament, encara no he arribat a fer-me càrrec de les dimensions de la destrossa. De rebot, el veïnat també n'ha patit les conseqüències: cotxes desfets, vidres a miques, algun barandat desconjuntat... Tanmateix, "pogué haver estat pitjor", com quasi segur eren les intencions dels autors de l'acte. No va haver-hi "desgràcies personals".

I no n'hi van haver per pura casualitat. Amb dos amics —Jaume Pérez Muntaner i Vicent Salvador— allargàvem una plàcida conversa sobre qüestions literàries. Al primer esclafit vam eixir al carrer d'una manera instintiva: jo visc en una planta baixa. Uns moments després, quan havíem tornat a entrar en casa entre el fum i la polseguera, féu explosió el segon artefacte. Ja hi havia acudit gent. Fou un miracle que ningú no en sofrís els efectes previstos: qualsevol ferida, la mort. Sort en vam tenir, ben mirat. Pogué haver estat pitjor, sí. Però l'episodi, intrínsecament, era maligne: d'uns propòsits calculats no tant per intimidar-me o per causar uns desperfectes en l'edifici, com per veure si, de passada, s'hi produïa una poca —o una molta— sang... La primera vegada que em van obsequiar amb una pirotècnia similar, l'any 78, la cosa no semblava tenir un abast tan dràstic. No sé si els promotors de la broma són els mateixos, o de la mateixa corda: ni ho sé jo, ni s'ha sabut mai. Siga com siga, es veu que tenen una idea fixa...