testing image

I

 

Ara que véns, primavera,

no t'estengues sobre mi:

nega'm la cançó lleugera,

la mà breu del gessamí;

passa, abandona'm ací,

com un mort, com una austera

pedra o un arbre partit;

no esdevingues, primavera,

sang, sinó cendra, al meu pit,

que me'l vull suspès d'oblit!