testing image

A on vull morir

 

Enmig d'un poble blanc dispers sobre un coster

en nit de lluna calopera

i fill d'un jove amor en plena primavera,

al món l'entrada jo vaig fer.

 

De ma infantesa el temps corria passatger

com l'aigua per la torrentera

a on feien flotar la murta i l'arbocera

ombra i efluvis de verger.

 

Ara en mon poble blanc tot riu i tot verdeja;

i lluny del niu de flors sospira i volateja

el pobre aucell qui en va sortir.

 

¡Déu meu! Que vostra Mà per sempre beneïda,

quan prou hauré tastat l'amargor de la vida,

tanqui mos ulls a on els obrí!