Les Ufanes


Obra:Veu de l'edat. Poesies (p. 140-142)
Municipi:Campanet
Comarca:Mallorca

testing image

Les Ufanes

 

A B. M., afectuosament.

 

Amic, ja fa temps que m'ho demanes,

escriuré el poemet de "Les Ufanes".

És ver, no m'hi sabia decidir

perquè més golosia em fan a mi

les menges casolanes,

les flors i fruites bordes del camí.

Són "Les Ufanes" un treball de déus

Pel qual són massa estrets aquests rims meus.

Caldria l'ample alè del gran Horaci

per fer-ne una oda. Jo, per molt que faci,

seré sempre xigala, un pobre gri,

que només saben dir xi-xi, cri-cri.

 

Entrant dins una obaga –nit d'alzines,

de murtes i ciprell-, a Gabellí,

de lluny, mentre camines,

comences ja a sentir,

una forta aduò

que, si no sabessis que és, faria por.

T'acostes i llavors augmenta encara

la pregona remor que dóna esglai,

com si la vall, sentint dolors de mare,

llançàs son trist gemec envers l'espai.

 

Ja hi ets, i restes totalment sorprès:

Els ulls ho veuen, més no saps com és.

Sens l'aparat d'unes obscures coves

on s'hi amagàs el geni d'aquell lloc;

sens el decor de verds joncars i boves

d'on l'aspre llit se n'ablanís un poc;

de dins un codolar, rònegament,

surt, bramulant, el furiós torrent.

Són tres o quatre indòmites fontanes,

tres o quatre cavalls sense aregar;

com un gran monstre ocult són "Les Ufanes"

que els escumosos caps treu a espolsar.

I brolla l'aigua, blanca de bromera,

inflada de desig d'evasió;

escup ruixim amb ira, i s'exaspera

si intenta un roc constrènyer-li el furor.

Saltant obstacles, rost avall es llancen

els tres o quatre dolls, a viu galop...

Més, molt a prop

ja es cansen

d'estabor i vehemència

-no pot durar l'esforç i violència-,

i, dant-se estret abraça,

com a germans petits, tots s'agombolen

a dins un mateix jaç

on juguen, es retorcen i rodolen.

 

Ara el torrent,

cobrat l'enteniment,

corre amb l'aigua lleugera

i clara, on s'emmiralla la vorera,

enyorosa d'aucells, de nius i flors:

fins a arribar al "Pont-gros"

on "Les Ufanes",

tornant-se cristianes,

se'n van pelegrinant devotament

cap a la mar i al cel,

ensems amb el "Torrent de sant Miquel".

Però no és cosa rara

Que qualque cop encara

Un ram d'incontenguda passió

Desvetli tota la maldat primera,

Fent-nos pensar si la conversió

No fou sincera;

Amb la complicitat

O ajuda del "Torrent de sant Miquel",

Sap fer alguna endemesa d'infidel

o renegat.