Sabreu, doncs, que un cap-al-vespre...


Municipi:Campanet
Comarca:Mallorca

testing image

Sabreu, doncs, que un cap-al-vespre de juny de l'any l88..., dins una casona baixa gairebé aferrada a la robusta i noble paret de l'església parroquial, a la plaça mateixa de la vila, una parella de casats novells, alegre i pobra com un parell d'orenelles, acomodaren llur niu de fang i de palla.

Diu que als primers mesos de matrimoni, marit i muller, com no tenien taula, menjaven a mitges pa amb amor, que és més gustós que no pa amb mel, damunt una barcella trabucada. A aquesta original Taula Rodona no tardà gaire d'arrambar-s'hi un nou cavaller: jo. Vaig néixer a l'any i tres mesos de matrimoni, setmesó, xerec i negre. Un home vell, dels mes facetos i divertits de la vila, que vengué a casa nostra a brufar el meu naixement, en veure'm tan ruec, va anunciar als meus pares inquiets: No el veureu ballar a la plaça. Al capellà que va fer-me cristià li deien:

Don Ventura. El dia que la meva mare sortí a missa, post partum, va trobar baix del portal de l'església una colla de botons d'or. No sé que la meva venguda al món fos acompanyada de

més presagis.

Del meu naixement ençà, el petit bres d'om ja fou sempre ple a casa nostra. Encara existeix. Ara arraconat i oblidat, després de tants d'esplets, no se sap avenir a l'oci ingrat i sense glòria; enyora els plors i la somnífera dolçura del vou-veri-vou i les melindroses cadències d'altres temps.