A la tarda, la llarga i per mi fastidiosa sesta...


Obra:Obres completes (p. 111-112)
Municipi:Alaró
Comarca:Mallorca

testing image

A la tarda, la llarga i per mi fastidiosa sesta dels majors, que no en deixava jugar i fer renou, era interrompuda amb l'arribada dels cossiers. Repetien les mateixes danses de les completes amb més frisança, desitjosos d'anar-se'n a ballar a altres cases, i després de rebre la moneda de plata, partien seguits d'un estol de revolts y alegres infants.

La processó del Sant, més curta i no tan solemne com la del dia abans, era poc concorreguda. Precisament en aquella hora estaven a punt les bombes de gelat i sobre la taula les saboroses ensaïmades i els quartos empalagosos.

El públic començava a parlar del ball que prest havia de començar enmig de la plaça. Se discutia amb interès i calor sobre qui ballaria la primera aquell any; i se recordaven les altres dites d'altres vegades: la bellesa i elegància de la preferida; el matrimoni venturós o desgraciat; la mort o els nous amors de la núvia i altres mil incidents referents al cas. Aumentaven les ofertes poc a poc; ja solament dos se disputaven amb gran empenyo la victòria, i al fi es rematava a favor del més tossut. A cent lliures va arribar a voltes.

Els últims raigs del sol ponent dauraven encara els cims de les pròximes muntanyes, quan el venturós enamorat, acompanyat dels cossiers, xeremies i tamborinos, se presentava a la casa de la seva estimada per a conduir-la al ball a disfrutar amb la disputada victòria. Sonaven i tocaven xeremiers i fluviolers tots a un temps, i els cossiers formaven amb la núvia i les seves amigues la indispensable parella, mentres ballaven les mateixes, com únic i excepcional privilegi per immemorial costum concedit a l'afortunada.

Més tard, ja de nit, quan els clàssics festers il·luminaven a redols l'apinyada concurrència, aumentaven sempre seguit els estols d'alegres balladors. Aquets feien de-tot-d'una un parell de voltes pel cèrcol de la plaça, i llavors se n'anaven amb un joc de trompes (fluviol, xeremia i tamborino) a recorre'ls carrers del poble, aturant-se a ballar davant les cases dels parents i dels amics, a la feble i mòbil claror d'unes quantes falles de càrig sec. Dins la negror del carrer aquelles taques de llum aon  se bellugaven i movien les incertes i fantàstiques figures de la tranquil·la dansa me produïen un agradable i bellíssim efecte; aquella música apagada, o renouera i vibrant, segons la distància, els cèrcols de claror brillant, o esfumada i confosa, i el renou i la xiscadissa inharmònica i monòtona acabaven per omplir el meu esperit d'indefinible i fonda tristesa... i el ball seguia amb persistent monotonia, fins extingir-se amb la claror de l'auba del dia naixent.