Records de la infantesa


Obra:Poesia completa (p. 37-39)
Comarca:Mallorca

testing image

Records de la infantesa

 

O dell'arida vita unico fiore

Leopardi

 

Oh records de ma edat pura,

alba d'or, suau matí,

vas impregnat de ventura

que, trencat i tot, perdura

encara en mon llarg camí!

 

Quin doll de pietat lenta

rajau en el pit errant!

Sou un bàlsam d'oli i menta

que a la nafra macilenta

aplica el bon caminant.

 

Us veig davallar a ma vora

com pluja d'estels d'argent.

D'enyorança mon cor plora

i en l'oblit, callant, esflora

tots els fulls del sofriment.

 

Ixen dubtoses imatges

d'un temps escolat per mi.

Ermites i verds boscatges

sonors de nius i fullatges,

perfumats de romaní;

 

tanques que el sol enriola

onejants d'ordi i de blat,

on, quan sortia d'escola,

cercava nius de terrola,

espiant lluny, d'amagat;

 

papallones virolades

que empaitava amb el capell,

testes de poble emmurtrades

i processons amarades

de rosa, espiga i clavell;

 

danses que el sol eixamora,

xeremies estivals,

camps rossos com una aurora,

on la cigala canora

anima goles i falçs;

 

nits radiants i vetllades

de rondalles com a vels,

de grills i ratapinyades,

de gallina-orba i de fades

sota la pau dels estels...

 

Ja cau la rosada tendra

deis meus records puerils,

i sobre l'ermàs en cendra

rarament gosa sorprendre

els primers plançons virils.

 

¿Per què la pau, breu mentida

d'un temps fabulós i mut,

se'ns esmuny d'una embranzida

quan a penes a la vida

aguaita la plenitud?

 

Només la feble infantesa

la flor de l'encís pressent,

perquè juga amb la incertesa

daurada, encara no fesa

pel vent de cap sentiment;

 

perquè, somrient tranquil·la

a un avenir benaurat,

s'encanta amb siurells d'argila,

mentre a prop la Parca fila

cànem de l'eternitat...

 

Negra gola d'un misteri

s'obre en el temps fugitiu;

però en son profund imperi,

per dubtes que pugui haver-hi,

el cor canta, bull, reviu.

 

Oh records de ma infantesa,

filagarses del passat,

llumenarets de puresa

que il·luminau la nuesa

de ma incauta soledat!