Records de la infantesa
Records de la infantesa
O dell'arida vita unico fiore
Leopardi
Oh records de ma edat pura,
alba d'or, suau matí,
vas impregnat de ventura
que, trencat i tot, perdura
encara en mon llarg camí!
Quin doll de pietat lenta
rajau en el pit errant!
Sou un bàlsam d'oli i menta
que a la nafra macilenta
aplica el bon caminant.
Us veig davallar a ma vora
com pluja d'estels d'argent.
D'enyorança mon cor plora
i en l'oblit, callant, esflora
tots els fulls del sofriment.
Ixen dubtoses imatges
d'un temps escolat per mi.
Ermites i verds boscatges
sonors de nius i fullatges,
perfumats de romaní;
tanques que el sol enriola
onejants d'ordi i de blat,
on, quan sortia d'escola,
cercava nius de terrola,
espiant lluny, d'amagat;
papallones virolades
que empaitava amb el capell,
testes de poble emmurtrades
i processons amarades
de rosa, espiga i clavell;
danses que el sol eixamora,
xeremies estivals,
camps rossos com una aurora,
on la cigala canora
anima goles i falçs;
nits radiants i vetllades
de rondalles com a vels,
de grills i ratapinyades,
de gallina-orba i de fades
sota la pau dels estels...
Ja cau la rosada tendra
deis meus records puerils,
i sobre l'ermàs en cendra
rarament gosa sorprendre
els primers plançons virils.
¿Per què la pau, breu mentida
d'un temps fabulós i mut,
se'ns esmuny d'una embranzida
quan a penes a la vida
aguaita la plenitud?
Només la feble infantesa
la flor de l'encís pressent,
perquè juga amb la incertesa
daurada, encara no fesa
pel vent de cap sentiment;
perquè, somrient tranquil·la
a un avenir benaurat,
s'encanta amb siurells d'argila,
mentre a prop la Parca fila
cànem de l'eternitat...
Negra gola d'un misteri
s'obre en el temps fugitiu;
però en son profund imperi,
per dubtes que pugui haver-hi,
el cor canta, bull, reviu.
Oh records de ma infantesa,
filagarses del passat,
llumenarets de puresa
que il·luminau la nuesa
de ma incauta soledat!
