Els Segadors

Els Segadors

 

Catalunya, comtat gran,

qui t'ha vist tant rica i plena!

Ara el rei nostre senyor

declarada ens té la guerra.

Bon cop de falç!

Bon cop de falç,

defensors de la terra!

Bon cop de falç!

Lo gran comte d'Olivar

sempre li burxa l'orella:

-Ara és hora, nostre rei,

ara és hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans

ja veieu quina n'han feta.

Seguiren viles i llocs

fins el lloc de Riu d'Arenes.

N'han cremat un sagrat lloc

que Santa Coloma es deia.

Cremen albes i casulles

i corporals i patenes,

i el Santíssim Sagrament,

alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot

mentres que la missa deia.

Mataren un cavaller

a la porta de l'iglésia,

en Lluís de Furrià,

i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc

deien que era massa negre:

el donaven als cavalls

sols per assolar la terra.

El vi que no era bo

engegaven les aixetes,

el tiraven pels carrers

sols pera regar la terra.

A presència dels parents

deshonraven les donzelles.

Ne donen part al Virrei

del mal que aquells soldats feien.

-Llicencia els he donat jo:

molta més se'n poden prendre. -

Sentint resposta semblant

enarboraren bandera

a la plaça de Sant Jaume,

n'hi foren les dependències.

A vista de tot això

s'és esvalotat la terra:

comencen de llevar gent

i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona

mil persones forasteres:

entren com a segadors,

com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha

ja n'han morta la primera.

Ne mataren el Virrei

a l'entrant de la galera;

mataren els diputats

i els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta, catalans;

catalans, aneu alerta:

mireu que aixís ho faran

quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:

donen llibertat als presos.

El Bisbe els va beneir

amb la mà dreta i l'esquerra.

- On és vostre capità?

A on és vostra bandera?-

Varen treure'l bon Jesús

tot cobert amb un vel negre.

-Aquí és nostre capità,

aquesta és nostra bandera. -

A les armes, catalans,

que ens han declarat la guerra!