Lo Comte Arnau


Obra:Aires del Montseny (p. 1185-1187)
Municipi:Gombrèn
Comarca:Ripollès

testing image

Lo Comte Arnau

 

Lo comte de Mataplana

ne tenia dos cavalls:

l'un era blanc com la gebre

l'altre fosc com lo pecat.

Malhaja lo cavall negre,

Benhaja lo cavall blanc.

 

Un matí de la hivernada

lo negre feia ensellar:

la comtessa ja li'n deia:

—Per què no enselles lo blanc?

—Perquè fuig dels camins aspres

i a mi em plauen més que els plans. —

La comtessa ja hi tornava:

—Mon marit, no ho fesses pas;

lo negre em sembla el diable.

Déu nos lo tinga allunyat. —

Ell no li torna resposta,

com si sentia tronar:

al negre posa la sella

baldament fos Satanàs.

—Adéu, la comtessa aimada.

—Déu te guie i l'Àngel Sant.

L'Àngel prou lo guiaria,

mes ell no es deixa guiar,

lo guiaria a l'església

i ell a la vila fa cap,

on hi ha nines que perdre

i pobres per escanyar.

Malhaja lo cavall negre,

Benhaja lo cavall blanc.

 

Quan sortia de la vila

semblava un esperitat:

corria lo cavall negre,

corria com si volàs,

tantost per les altes cimes

com pel fons del xaragall.

Los gumbernesos se senyen

quan lo veuen desbocat.

Los llops d'aquelles muntanyes

lo segueixen udolant,

alguns d'ells per simpatia,

los altres olorant carn,

que n'esperen un bon àpat

més amunt o més avall:

Sos ulls semblen llumenetes,

llumenetes infernals.

Al sentir sa udolissa

lo comte s'és esglaiat,

voldria girar lo poltre

mes ja no el pot aturar.

Malhaja lo cavall negre,

Benhaja lo cavall blanc.

 

A la nit, que és fosca fosca,

se barreja el temporal,

i els pastors al comte veuen

entremig de trons i llamps

volar d'una cresta a altra

del Montgrony vers les afraus.

La tempesta esgarrifosa

a mitjanit fa un esclat;

d'un llampec entre les ales

s'obira lo comte Arnau,

rodolant de l'alta cima de Santou

dins lo Forat, d'on surt

entre rius de flama

lo renill del seu cavall.

La comtessa l'esperava

a la porta del palau;

passen hores, passen dies,

passen nits de por i espant;

a la tercera que passa

lo'n veu venir condemnat.

La nit era negra, negra,

més negra era son cavall,

son cavall que era el diable,

Déu nos lo tinga allunyat.

Malhaja lo cavall negre,

Benhaja lo cavall blanc.