Mare, digueu-nos on és...


Obra:El comte Arnau (p. 4-5)
Municipi:Gombrèn
Comarca:Ripollès

testing image

"Mare, digueu-nos on és

que volem besar-li el rostre

i adormir-nos a prop seu".

La mare calla i sospira

i escolta el dir de la gent.

La gent parla en veu molt baixa

de disbauxes i bordells

i en veu encara més fosca

d'una monja del convent...

Totes tres són en finestra

i el neguit amb l'ombra creix.

"Aneu a dormir, filletes,

que és nit alta i fa rellent".

"Sento el pare que s'apropa

mare, no el sentiu com ve"?

La mare escolta i sospira:

"Filla meva, ha estat el vent

que sorolla la brancada

de les tílies i els xiprers".

"No és el vent, mareta meva,

és el renill del corser.

Com galopa, com galopa...

Ara deu passar el torrent,

ara el corriol dels àlbers,

ara el revolt del paller".

"No és el pare, és la resclosa

que amb la pluja sona més".

Els ulls d'Aldena s'acluquen

de tanta son que li ve;

la més gran encara vetlla

i amb la mare compta el temps...

A l'alba només Elvira

espera el marit absent

per si arriba entre les ombres

guiat per la mà de Déu.