Tornem a la plaça


Obra:El gos geomètric (p. 12-13)
Municipi:Terrassa

testing image

Tornem a la plaça. Ha canviat molt per la voluntat d'un home i d'una petita comunitat. Quan vaig veure la plaça per primera vegada, fa set anys, vaig considerar-la la més lletja i depriment de totes les que havia vist en la meva vida: la part sud, ocupada per un vell casalot de vivendes arrossinades; pel cantó de ponent, munts d'escombraries i set neulides oliveres; al cantó del nord, un gran solar emmurallat, amb una enorme grua a dins; a la part de solixent, cases noves i velles; la superfície de la plaça, que havia estat una vinya, pols i pedres i herbots. Un parell d'anys més tard, un buldòzer aterrà les set oliveres i al lloc que ocupaven hom construí un edifici de sis pisos. Després vingué la construcció de l'església de la parròquia de Sant Valentí, d'estil modern (sembla l'esquema d'una oreneta), i el seu rector, un home bo i dinàmic adscrit al neo-cristianisme, ajudat pels veïns, està convertint el lloc en un jardí: al mig de la plaça hi ha quinze tendres acàcies i quatre bancs. Quant a la flora, tenim baladres, una olivera ran mateix de la porta de l'església, tres xiprers, rosers, mimoses, geranis, cactus, crespinelles, un pobre llorer que no s'acaba d'adaptar... Ah, i l'església encara no té campana! Els rostres de les grans urbs modernes canvien, potser cada vint anys, però sense perdre el rictus. Si Garí, ara, tornés a veure la plaça del Segle XX, estic segur que somriuria. Com jo.