Gloses pobleres


Obra:Poesies mallorquines (p. 107-109)
Municipi:Pobla, sa
Comarca:Mallorca

testing image

Gloses pobleres

 

A Na Maria Antonia Salvà

 

De més de tres-centes coses

que em bullen dins es cervell

te'n volia fer unes gloses

com si te'n fes un ramell:

 

que quan me'n torn, horabaixa,

de Sa Pobla a Son Cladera,

cap baix, per sa blanca faixa

de sa llarga carretera,

 

tantes idees se'n vénen

a picar i borinejar,

que no sé què diantres tenen

que no se deixen glosar.

 

Me revolten com ses fulles

que amb sa pols aixeca es vent:

vénen a esser ses despulles

de l'arbre del pensament.

 

Les deix fer, que remoregen

si volen remorejar:

són tants qui rossinyolegen

i sols no saben cantar!

 

Bones i xereques gloses

fan un teixit i un embull

com ses espines i roses

que han brostat d'un mateix ull.

 

Què he de glosar?...¿ses passades

dels aucells en primavera,

o ses flors que es són badades

aquest maig dins Son Cladera?

 

¿ses formigues afanyoses

que traginen grans de blat

i que aquí són tan goloses

que les me trob dins es plat?

 

o bé ses rates-pinyades

que se solen aficar,

grandíssimes malcriades!

sense dir ¿poden entrar?

 

¿o s'esbart de caderneres

i pinsans i verderols

que mos deixen ses cireres

sense res més que es pinyol?

 

Per una que ja està farta

de lo que han dit tants i tants,

res més pesat que una carta

farcida de consonants.

 

Acabem. Ja es sol no enlluerna;

treu tu es cap per damunt Graci,

armada d'una llanterna;

que per poca llum que faci,

 

jo, també un poc enfilada,

t'afinaré des d'aquí:

mos enviam una besada

que es senta des puig Tomir,

i llavors, tasca acabada,

cadascú se'n va a dormir.