Del castell de Bellver


Obra:Poesies completes (p. 168-170)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Del castell de Bellver

 

Allà, de ponent

en la llunyania,

un braç prominent

tanca la badia;

i del gran castell la massa rodona

mostra dalt del cim sa geganta corona,

meitat fortalesa i meitat palau

d'un aire de pau,

difús en la boira d'un cel de Novembre

com escandinau.

 

Allà pel cantell

de l'ombriu castell,

en l'ampla terrada,

mirant la ciutat corre una murada

plena de troneres

i de garitons

i de satgeteres...

plena d'inscripcions

d'unes guarnicions,

d'uns destacaments,

d'uns fusellaments...

plena de records, amb la melangia

del dolor passat

que guarden, gravat

en la pedra fosca, com una elegia,

les presons d'Estat.

 

D'aquella miranda seguint tot el mur,

brodaren sa queixa l'infortuni obscurs

i el gloriós i savi:

a punta d'estil,

a punta de glavi,

amb vidre o punxó,

com una incisió

en la roca dura de l'eternitat,

o un clam de llinatge;

com una ferida, com un tatuatge

de la fidelitat.

 

N'hi ha del tot borroses,

marques apagades, marques misterioses

de la germania,

de la companyia

del cent ballesters;

n'hi ha d'arxiducals,

n'hi ha de botiflers

n'hi ha dels de l'any vuit;

cap any ni cap segle s'hi troba en descuit.

De noms i senyals,

d'escuts i inicials,

he seguit la randa

teixida en la pedra d'aquella miranda:

Roux, Lépelletier,

D'Aubignach, Lavande,

Un jeuen grénadier.

Hélas!... Veus de tedi, ais! de lentitud,

hores que no acaben per la joventut

marcida en les ombres de la reclusió;

renec i oració,

ira i pietat

i plors que han mullat

les pedres sagrades, com una ablució

de misericòrdia...

tot clama, tot vibra, tot deposa aquí

contra el gran botxí

que es diu la Discòrdia.