E anam-nos-en poc a poc tro sus a la serra de Portopí...


Obra:Crònica o Llibre dels Feits (p. 110-111)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

E anam-nos-en poc a poc tro sus a la serra de Portopí, e vim Mallorques, e semblà'ns la plus bella vila que anc haguéssem vista, jo ni aquells qui ab nós eren. E, en tant, atrobam don Pelegrí d'Atrosilo, e demanam-li si hi havia aigua on poguéssem la nuit albergar. E dix que oc, que ell havia vist entrar lo vell bé ab vint a cavall, e abeuraven, e ells eren quatre, e no els gosaren escometre. E anam a enant, e trobam aquella aigua, e aquí albergam la nuit. E dixem a don Nuno;

- Fe que deig a Déu gran fam he, que ui no mengé.

E dix ell:

- Senyor, N'Oliver ha parada sa tenda e adobat de menjar, e lla porets menjar.

- Anem -dixem nos-, doncs, on vós vullats.

E anam lla, e menjam. E, quan haguem menjat, veïa hom les esteles al cel. E dix don Nuno:

-Senyor, bon seria, si menjat havets, que anàssets a don Guillem de Montcada e a don Ramon. E dixem nos que fort bé ho deïa. E anam-hi; e haguem tortes e candeles, e trobam-lo que jaïa en almatracs, e un cobertor que tenia dessús; e estiguem aqui una peça plorant, e puis sobre En Ramon altre tal. E quan açò haguem feit, tornam-nos-en en la tenda de N'Oliver, e dormim tota la nuit tro al dia. E com venc al matí dixeren:

- Mudem-nos.

E dixem nós que assajaríem l'albergada, e vestim-nos nostre gonió e nostre perpunt, e metem los aragoneses d'una part e els catalans de l'altra, e la sèquia era en mig, e faem l'albergada tan estreta que no paria que hi albergàssem de cent cavallers a enant, si que les cordes se tenien entrellaçades d'una en altra, si que bé durà, per vuit dies que no podia hom fer carrera en la host.