testing image

Maror

 

Venc i m'assec, quan mor el dia,

ran de la mar; sent sa remor:

si tengués ales, volaria

per l'ample espai cercant claror.

 

En va, dins l'ombra de la vida,

cerc un estel que em doni llum,

destriant lo ver de la mentida,

lo que és calor de lo que és fum.

 

Són les ventures papallones

i és el penar com la maror,

que, enc que es condorma per estones,

redola sempre, com les ones,

com l'esquirol bellugador.

 

De molts de cors de moltes nines,

que més que cors són encensers,

brosta l'amor plena d'espines

com la poncella dels rosers.

 

I molts de cors d'homes i dones

són llibres vells d'intrincats fulls;

i ànimes belles, humils, bones,

són fondes mars plenes d'esculls.

 

El cos es gàbia enganyadora

que té captiu el pensament;

mes, ¿què desitja i què es que enyora

aquesta aranya filadora

que tant com tix se va estrenyent?

 

No sabrà mai la criatura

què és bo i dolent, petit o gran:

sos pensaments, a la ventura,

com la maror que mai s'atura,

redolaran... redolaran...