Veritat és que en una companya eren vint almogàvers...


Obra:Crònica II (p. 27-28)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

171

 

Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. e posaven al porxe de Sent Nicolau de Portopí. E la vespra de Nadal anaren-se'n los deu a percaçar bestiar que menjassen lo dia de Nadal; e aportaren quatre moltons, e faeren-los escorxar, e, escorxats, penjaren-los al porxe. E la un dels companyons, lo qual era de Segorb, havia jugat e havia perdut; e pres un quarter de moltó, ab la fellonia, e mès-lo en ast. E és costuma de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja estrò a la nuit; e així los almogàvers aquells anaren percaçar cols, peix e fruita que menjassen. E al vespre, con foren venguts a la dita posada del porxe de Sent Nicolau de Portopí, veeren prop del foc on ells devien menjar, lo quarter del moltó en ast, e meravellaren-se'n, e se n'esquivaren fort, e digueren:

-¿Qui és aquest qui aquest quarter de moltó nos ha més al foc?

- E aquell respòs que ell l'hi havia mès.

- E per què ho havets fet?

- Per ço con jo vull anit menjar carn, a deshonor de la festa que demà serà.

E aquells reprengueren-lo molt, e pensaren-se que si bé ho deïa, que no ho faria; e així aparellaren llur sopar, e meseren llur taula. E aquell pres una tovalleta a l'altra part del foc, e assec-se; e mes sa tovalla, e tuit començaren a riure e aixufar, que cuidaven-se que ho fes per escarn. E con ells foren asseguts, començaren a menjar, e aquell pres son quarter de moltó, e va'l-se posar davant, e talla de la carn, e dix:

- Jo vull menjar d'esta carn, a deshonor de la festa que anuit és e demà serà.

E al primer bocí que es mès en la boca, venc-li en vision un hom tan gran, que tocava del cap al teginat del porxe, e donà-li tal de la mà per la cara, plena de cenra, que a envés lo gità en terra. Sí que cridà, con fo en terra:

-Santa Maria, val!-, tres vegades.

E jac així con si fos mort, tot despoderat de sos membres, e hac la vista perduda. E los companyons llevaren-lo, e posaren-lo sobre una flassada, e estec con a mort bé entro a hora de mija nuit. E con lo gall cantà, ell cobrà la paraula, e demanà prevere; e el clergue de l'esgleia del dit lloc de Sent Nicolau venc, e confessà's d'ell molt devotament. E lo dia de Nadal per lo matí, a precs e a requesta d'ell, portaren-lo a l'esgleia de madona Santa Maria, de Mallorca; e davant l'altar ell se féu posar, e tothom venia-lo veure. E ell era així dèbil, que de negun membre que ell hagués no es podia en res ajudar, e la vista que havia del tot perduda. E plorant, pregava lo poble que degués Déu pregar per ell; e davant tuit ell manifestava sos pecats e sos falliments, ab gran conticció e ab gran dolor, sí que tot hom e tota dona n'havia gran pietat.