Cant Dotzè (fragment)

Cant Dotzè (fragment)

Mausoleu de la noblesa

era l'ampla nau sospesa

dins el cel, com per miracle, sobre aquells esvelts pilars.

Sota ses lloses gastades

reposaven els Çanglades,

els Serraltes i Pujades,

els Sunyers i Çaforteses, els Oleses i Catlars...

Sota l'alta creueria,

dins on mor la llum del dia

a través dels blaus i grisos del polícrom finestral

i de les pedres polides

de les pilastres florides,

heu's-lo allà, les mans junyides

i amb la creu de Calatrava sobre el pit, el Comte Mal.

El convent li dava entrada

amb processó i creu alçada.

A la llum de les antorxes i al redoble del tambor,

dins la nau fonda i tranquil·la

han passat en doble fila

tots els frares de la Vila,

els jurats amb llurs gramalles, els prohoms amb llur penó.

I dins l'ampla i fonda ossera

han baixat sa calavera.

A la nit d'ombres eternes i al glaç de l'etern hivern,

als horrors i a la pastura

dels verms i la podridura

han lliurat sa carnadura...

I s'ha fet sobre la tomba un silenci sempitern.