Cant Dotzè (fragment)


Cant Dotzè (fragment)
Mausoleu de la noblesa
era l'ampla nau sospesa
dins el cel, com per miracle, sobre aquells esvelts pilars.
Sota ses lloses gastades
reposaven els Çanglades,
els Serraltes i Pujades,
els Sunyers i Çaforteses, els Oleses i Catlars...
Sota l'alta creueria,
dins on mor la llum del dia
a través dels blaus i grisos del polícrom finestral
i de les pedres polides
de les pilastres florides,
heu's-lo allà, les mans junyides
i amb la creu de Calatrava sobre el pit, el Comte Mal.
El convent li dava entrada
amb processó i creu alçada.
A la llum de les antorxes i al redoble del tambor,
dins la nau fonda i tranquil·la
han passat en doble fila
tots els frares de la Vila,
els jurats amb llurs gramalles, els prohoms amb llur penó.
I dins l'ampla i fonda ossera
han baixat sa calavera.
A la nit d'ombres eternes i al glaç de l'etern hivern,
als horrors i a la pastura
dels verms i la podridura
han lliurat sa carnadura...
I s'ha fet sobre la tomba un silenci sempitern.