La Seu de Mallorca


Obra:Poesia completa (p. 580-581)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

La Seu de Mallorca

 

Alta, gran, ardida, heroica, canta l'himne triomfal,

adreçant a Déu cent braços d'ossatura colossal

sobre el mar que humil li besa l'escambell del setial.

 

És la Seu de les primícies d'aquell Rei Conqueridor

que devia alçar mil temples, oh gran Verge!, en vostre honor,

mes aquest vos oferia de sa vida al punt millor.

 

D'aquell hèroe, d'aquell segle aquí es mostra l'ideal:

per això un tedèum de pedra és aquesta catedral,

per això és figura i símbol de l'Església maternal.

 

A les naus, l'Església-poble, que és ramat del Bon Pastor;

més amunt, l'Església-mestra, tribu ungida del Senyor,

i allà al fons, l'Església-glòria, entrevista en l'esplendor...

 

Sots la rosa més enorme que ha florit l'art ogival

temple a part hi forma l'absis per al chor sacerdotal,

dominant-hi tots els ordres la cadira episcopal.

 

Entre apòstols i grans àngels pel gran absis esculpits,

qui del culte i la pregària duen signes exquisits,

finestrals altíssims clamen pels vitratges colorits.

 

Allà al fons, damunt el trono de mitrada autoritat,

guaita excels, inabordable, un terç temple més sagrat,

santuari del misteri de l'augusta Trinitat.

 

Tot obert son finestratge deu teixir-li vels de llum

on l'encens, flotant, irisa les boirelles del seu fam,

on set llànties representen la pregària qui es consum.

 

Els set àngels qui assisteixen a davant l'Omnipotent

aqueix temple t'explicaren, oh Gaudí, son alt sirvent:

tu, sentint-ho, en penetrares el simbòlic pensament,

 

tu, vident, l'has revelada, nostra augusta catedral,

renovant per dellà els segles son concepte original,

restablint-hi clar el símbol de l'Església maternal.

 

Canti, doncs, per les centúries Seu tan plena de sentit:

de Déu canti les lloances, de la Pàtria, l'Esperit,

i no manqui tal prodigi fins que el món serà finit.