testing image

A Mercè Massot

 

Senyora: si la música salvatge

ensenyada pel vent a un pelegrí

pot plaure al cant que el vostre violí

aprengué en la dolçura de l'oratge,

 

vet'-me't ací, retut en homenatge,

gosant beure en la font del vostre vi,

del vostre vi que tant sap endolcir

nostres amargues hores d'esclavatge.

 

Que us sia grat, senyora, el meu present:

l'he cercat en l'eterna primavera

en què floreix mon íntim sentiment

 

I ha germinat en l'hora riallera

en què collia la coloma absent

la venturosa branca d'olivera.