Naturalment allò no podia acabar així.


Obra:Històries i memòries (p. 234)
Indret:Can Massot
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Naturalment allò no podia acabar així. Abans d'un mes, pel diumenge de Carnaval, dia 23 de febrer, els senyors Massot valent-se de don Miquel Arbona, em convidaren a passar un capvespre a ca seva. Havien tingut a dinar una parella de noviis, els seus nebots el metge Guillem Massot i Margalida Muntaner, i altres parents. La lectura durà gairebé tot l'horabaixa. Per un gran finestral vèiem a l'enfront els magnífics jardins del palau episcopal. Al final, els germans Massot em pregaren que l'endemà a la nit hi tornàs amb els meus manuscrits, sense que jo entengués ben bé per què. Era que desitjaven que els pares de la novia i altres amistats poguessin participar en una nova lectura.

Si la lectura del diumenge l'havíem feta al menjador, de sobretaula, aquesta del dilluns seria a la saleta millor de la casa; i si la primera havia tingut un to familiar, aquesta segona record que va tenir un aire més solemne i de compromís. Els assistents eren nombrosos i allò ja pareixia un públic. Un petit públic, és ver, però ben triat i senyorívol. Els meus poemes d'allavors, que en part vaig recollir més endavant en el meu primer llibre L'atzur il·luminat, resultaven com a tallats de lluna per a aquell petit públic fàcil a l'emoció i no excessivament exigent pel que fa a la forma.