Allò que no passa en un any, passa en un dia.


Obra:Cartes que sempre esperat (p. 182-183)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Allò que no passa en un any, passa en un dia. La metamorfosi va començar amb una conversa a la Plaça de Santa Eulàlia, al bar Ciutat. Era un matí núvol. Palma s'havia despert amb un cel cendrós i gotes de pluja dispersa. No arribaren a formar-se aiguats, però hi havia rastres d'aigua a l'ambient. En Lluís s'havia decidit a desafiar les amenaces de tempesta. No va entrar al cafè, sinó que preferí asseure's en una de les taules que hi havia fora. Amb les mans dins les butxaques, esperava l'arribada d'en Jaume Cifre, el seu veí. Aparegué fent gestos de disculpa, perquè l'atabalava arribar tard a les cites. Era un home puntual. Tenia el cor gran de les persones que estimen els amics. A vegades, deixava escapar algun rampell d'indignació. Les injustícies o la manca de seriositat l'empipaven. Feia temps que passava moltes hores sol, circumstància que afavorí un caràcter observador. Vivia atent a la vida. Havia establert una complicitat grata amb en Lluís. Es trobaven per compartir una estona de xerrada. S'ajudaven mútuament, quan tenien alguna dificultat domèstica, i, de tant en tant, es permetien certs esplais de l'ànima.