A mitjan matí, no va ser capaç d'esperar més.


Obra:Cartes que sempre esperat (p. 66-67)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

A mitjan matí, no va ser capaç d'esperar més. Havia perdut les hores. Sortí a l'exterior i un raig de sol li il·luminà la cara. Caminà de pressa. En quatre passes, va ser a la Plaça de Rosari. Girà cap a Jaume II, passà per Cort, i es dirigí a la Plaça de Santa Eulàlia. Als bars que tenien les cadires fora, hi havia algunes persones que llegien la premsa. Altres conversaven amb un cafè a les mans. L'ambient era grat i la calma resultava contagiosa. Sempre li havia agradat aquella part de la ciutat: hi havia l'església de Santa Eulàlia a mà esquerra, on, segons la llegenda. Ramón Llull havia entrat muntat a cavall, quan encara no s'havia convertit a la fe. Perseguia una dona d'una bellesa torbadora. Desitjant escapar del seu setge, havia cercat refugi al temple, però els murs sagrats no aturaren la determinació del cavaller. Quan estava a punt de prendre-la per la cintura, va descordar-se l'escot descobrint-li un pit llatzerat, ple de ferides purulents. L'impacte fou terrible, perquè l'home va entendre que les aparences no són de fiar, que els sentits ens enganyen. Allò que ens resulta atractiu pot ocultar l'horror. Abans de tombar cap a la dreta, allunyant-se'n, es preguntà si el record de la llegenda era un auguri del que havia de viure. S'assemblava al cavaller foll que corria perseguint un desig. Atret per una quimera, no sabia què s'amagava rere el seu miratge.