Només entrar al carreró de Santa Eulàlia...


Obra:Porta incògnita (p. 85-86)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Només entrar al carreró de Santa Eulàlia m'envest la vella aroma de la murtra. La trepig, escampada damunt la porta lateral de l'església. Que avui trepitgi aquesta murtra és una de les estratègies de la memòria que mai no sabré agrair prou. Em retrotreu a la meva imatge agafada de la mà de monpare, per davant d'una església amb murtra escampada enterra. La verdor dels branquillons escampats per terra i les fulles petites encara tenen la flaire intacta d'una commemoració religiosa arrelada en segles de murtres i gent. Monpare volgué ensenyar-me a apreciar les sensacions exteriors de la litúrgia —és a dir, allò que pot arribar a fer-la interior— i les relacionava com un lligam amb les primeres fascinacions i sorpreses de la seva infància. Dins la complexitat inconnexa de les ciutats que han crescut massa o malament, les esglésies són redossos que conserven aquelles sensacions. Mai no sabré si pertanyen a la meva infància o a la de monpare o si precisament per això fan l'instant més intemporal quan retornen.