Les illes


Obra:La lluna de colors (p. 165-174)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Les illes

 

a maria del mar bonet

 

illes de cap al tard

com us enyore llimes i taronges

volaven les parres

 

la mar floria

en roses en magranes en cistelletes verdes

ai com floria

 

si jo fos ric faria

col·leccions d'illes

les trauria al balcó com cantarien

 

m'he enamorat d'una illa

però ella no em fa cas

em moriré de mala seguida

 

he estimat molt una illa

ella volia ésser lliure i no es volia casar

alegre i graciosa com una palmera

 

el moribund us prega encara amb un fil de veu

parleu-me de le illes

¿és de debò que Eivissa s'ha casat?

 

ai la corranda de les illes

les verdes filles del mar

s'agronsaven en balancins

 

la gavina de bon matí s'enfuig de l'illa

fa reviure el nocturn epitalami

de leda amb l'illa sobre els llençols blancs

 

tenia tot l'eixovar fet

amb les inicials brodades a mà

ben estovat dins els calaixos de la còmoda

 

quin perfum conjugal de terra de tronges

anuncia les illes

i ataranta i atreu els navegants

 

em muir per una illa

que no vol saber res de mi

cante a popa en la nit de la mar

 

de sirenes de mariners

ah conta'm illa tots els teus amants

i aquell grumet que es va matar per tu

 

illes oh illes totes a floretes

quina vivacitat de colors

donava gust la vida i pelava la taronja amb les dents

 

aquell tic tac de cor dels fars

fotografia en la nit

tots els vaixells que arriben amb els nàufrags en tones

 

les illes de la mà dels arxipèlags

tots els matins anaven a escola

mossegaven el llapis mirant per la finestra

 

a una illa que servia a londres

li va caure el servei en terra

plorava mossegant una punta del davantal

 

jo coneixia el cas d'un mariner

que va violar una illa preciosa

i la va abandonar prenyada de sis mesos

 

totes les illes surten de passeig

n'hi ha una que no alça un pam de terra

i té tres illes i la panxa plena

 

mentre les illes dormen

hi ha intermitante el tic tac del seu far

els fars com els forners dormen de dia

 

totes les illes de la mar

s'agafen de la mà i canten i ballen

ara que ets lliure oh cubà

 

era la primavera

anàvem a collir espàrrecs

oh illa illa illa

 

oh esveltes illes de setmana santa

s'ouen els fondos tambors de la sang

les casaques brodades en or dels borbons

 

teuladins de la plaça de santa eulari

adéu adéu adéu

me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa

 

pujàvem feixos d'aigua

do d'aquells dies transparents

a la nit cul en terra cantàvem a la lluna

 

¿quantes llunes hi ha al cel?

una mil quinze

sempre ens equivocàvem

 

trenes de les dolces filles dels déus

recorde molt les vostres sines

l'os ocult i tan dolç de les vostres anques

 

ara si no m'oblide

enramaré les tendres illes

amb els versos llatins de catul

 

aquesta illa és per alberti

que ningú no la toque

aquesta illa és per alberti i maria teresa

 

en arribar la nit

la mar tapa les illes

i després els besa en silenci el front