Sortiren al carrer i plovia.


Obra:Màrmara (p. 211-212)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Sortiren al carrer i plovia. Gotellines transparents als vidres dels cotxes, els llums encesos perquè és fosca nit, la gent apressada, tot de paraigües. «Fa tres dies que plou —exclamà na Clàudia—, n'estic tipa!» Al taxi, donà l'adreça del carrer Rubí, sense consultar-li-ho. Feia una mica de fred. Era fred d'aigua, del que et banya la pell i els ulls. Fins al moll dels ossos. Com cada vespre, les arcades de la Plaça Major eren desertes en aquella hora. Només elles corrent perquè no duien cap paraigua, i una veu que, des d'un racó del pensament, li deia, a na Clàudia, mira que hi estàs ben sonada, fer pujar una desconeguda a ca teva, qui sap com ha obtingut l'anell, va, digues-li que aneu a un restaurant, que tens la gelera buida, que no hi ha llenya per a la xemeneia, qualsevol cosa i pots tornar enrere. Però no ho volia: havien de ser-hi totes dues soles, al pis. Amb tota la calma del món per descabdellar històries i descobrir secrets.