L'orfebre tenia una botiga al carrer de l'Argenteria...


Obra:Màrmara (p. 30)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

L'orfebre tenia una botiga al carrer de l'Argenteria, molt a prop del passatge Rubí, a l'altra banda de la Plaça Major. Era un espai petit, de dos pisos: a dalt, el mostrador ornat amb les peces que es mostraven a l'exterior, amb les quals es pretenia atreure els vianants i oferir-los el reclam de l'or, i un taulell de fusta, cobert de vidre; a baix, el taller de treball, el refugi on aquell home passava els dies. Des de bon matí, a l'hivern, quan el sol encara no lluïa damunt les teulades de la ciutat, i feia un fred humit que trencava l'alè, fins a les darreres hores de l'horabaixa a l'estiu, en perllongar-se encara el reflex d'una mica de claror per les façanes de pedra viva, ell hi era sempre. Artífex d'un obrador incansable, hereu d'aquelles quatre parets des de la infantesa, l'orfebre mai no hauria pogut imaginar-se fent una tasca distinta. Aquell era el seu ofici i en sabia tots els secrets: tenia el domini de les habilitats necessàries per doblegar, destre, els materials amb què treballava, per fer-ne sorgir les formes més impensades; posseïa el coneixement del valor de les gemmes, fins i tot del seu llenguatge, de la intensitat del color, la lluentor i la transparència; coneixia el tacte dels metalls i el grau exacte de la seva puresa, però, sobretot, hi havia aquella altra mena de cognició que era tan difícil d'explicar, que formava part d'ell mateix, que l'acompanyava com un bé arcà, indestriable, tan lligat al propi cos com la pell o l'alè. Era la capacitat d'inventar formes, de combinar colors, de mesclar gemma i metalls amb encert i saviesa. D'aquell taller, reconegut per tot Palma, havien sortit peces úniques, exhibides durant anys a sales d'exposicions, a palaus i esglésies.