Se sentiren tres campanades...


Obra:La teranyina (p. 120-121)
Indret:Biblioteca
Municipi:Terrassa

Just en els terrenys que ocupa l'actual Biblioteca de Terrassa i la plaça que té al davant, hi havia hagut la fàbrica Torredemer que serví de model per a recrear la del Vapor Rigau en la novel·la La teranyina, de Jaume Cabré. A dins de la biblioteca, doncs, o en qualsevol punt de la plaça, podrem llegir aquests fragments de la novel·la que recreen l'espai de ficció en el moment de l'atemptat d'en Mercader.

testing image

Se sentiren tres campanades. El Vapor Rigau té la façana principal davant un carrer ample que va a morir a la via del tren, a l'altra banda del qual comença el descampat. Els llums de gas no arriben en aquell barri i el cel ennuvolat tapava qualsevol vestigi de lluna. Havia fet una gran marrada per arribar al Vapor, del cantó de la via. La travessà amb precaució mentre els ulls anaven reconeixent amb dificultat el volum de la fàbrica, la rastellera de finestres i, al mig, la taca més clara de la gran porta de ferro. Els grills acompanyaven el silenci de les petjades de l'home que anava avançant enganxat a la paret. Un cop davant de la porta calculà:

-En Pep és a fer la ronda. Tinc cinc minuts: som-hi!

-Féu un salt, s'enganxà als barrots de la part superior de la porta i amb els peus donà un tust profund a la placa de metall, redéu quin rebombori. Un cop a dalt sentí els grunyits del gos, mecàgon tot, no se l'ha emportat a fer la ronda.

-Nyicris! -cridà de dalt de la porta estant-. Nyicris, Nyicris: sóc jo! -Endevinà la figura del gos remenant-se neguitosa sense saber ben bé si bordar o callar.

-Calla, collons, Nyicris, que sóc jo, redena! Passa a jeure! -i el ca retrocedia de mala gana, ploriquejava, deixava anar un lladruc breu i sec i de la porta de la seva caseta es mirava amb desconfiança l'ombra que ara saltava a l'interior. Al fons del pati sentí corredisses i una llum tènue que creixia per moments fent pampallugues. S'amagà darrere unes caixes.

-Nyicris? -sentí la veu del vigilant-. Nyicris? -En Pep avançava pel mig del pati alçant el fanal per no deixar-se enlluernar i perquè la llum il·luminés una zona més àmplia. El gos corregué cap a ell fins a on donava la cadena, se li premé a la cama quan l'home li arribà a la vora i començà a bordar furiosament en direcció a la porta.

-Vaja. Visites? -A Vapor Rigau no passa mai re. Què ha de passar. Aquesta era la basarda d'en Pep: dotze anys tement aquest moment.

Empunyà la llança i pegant un cop suau al gos amb el peu li diu entre dents mentre el deslliga:

-Empaita, Nyicris ! -I el gos avançà amb fúria descordada cap a les caixes. En Pep estava disposat a fer servir el fanal com a arma i maleïa la sort d'aquell encontre.