El carrer de l'Argenteria...


Obra:Màrmara (p. 29)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El carrer de l'Argenteria, no gaire ample, tot de botigues exposant joies d'or i de plata, amb els mostradors disposats un vora l'altre, com una exposició de filigranes, el cau dels xuetes, una raça dissortada. «Perquè, tanmateix —li assegurava l'àvia quan ella era només una nina—, no son com els altres. I, a més, mai no esperis, sobretot en divendres, res de bo d'un xueta.»

L'anell que na Clàudia va perdre era el resultat de tot un trajecte, potser la peça quasi última de la història dels xuetes dedicats a l'art. O, almenys, la més perfecta. Com si l'orfebre s'hagués esforçat durant mitja vida per abocar en l'elaboració de la joia, no només la pròpia habilitat, aquella capacitat de crear bellesa que li espurnejava a la punta dels dits, sinó també tot el que una llarga corrua d'homes de la seva família havia après, molt abans fins i tot de la seva naixença, el llegat que li trameteren i que ell rebé com si fos un do. Una joia sorgida del silenci, feta amb lentitud, delicadíssima. Quan na Clàudia la veié per primer cop, va pensar que era un privilegi poder contemplar-la, perquè tenia la lluminositat introbable de la perfecció.