Els que els seguien ja eren molts...


Obra:Diable de Byron! (p. 266-267)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Els que els seguien ja eren molts quan arribaren a la plaça de Cort. S'hi feia mercat, com cada dilluns, i tombaren dues o tres parades. Els productes s'estengueren pel terra i uns pocs vagabunds i captaires es barallaren per fer-ne recapte.

A poc a poc, com si seguissin unes consignes precises, se sentiren insults contra els habitants del carrer de sant Bartomeu. Es va fer córrer la veu que allà hi vivia don Domingo Sants, una persona que era al darrere de la conspiració del coronel Vidal, reprimida amb tanta duresa encara no feia un any. No era just que a ell no l'haguessin ni amonestat, quan quasi tots els altres conspiradors havien estat executats. També els pasquins contra l'honorable canonge Antoni Llaneres havien sortit de casa seva. Es tractava d'un subjecte de costums depravats, avar, sense escrúpols. Feia negoci de qualsevol cosa, fins de la profanació del convent de la Misericòrdia. Tothom sabia que havia permès el pas al canonge Molines fins a la teulada del convent, a l'interior del qual s'havien comès tota mena de crims i sacrilegis, ignorats pels inquisidors en una sentència escandalosa, feta pública feia molt poc. Potser era don Domingo qui, amb els seus diners, havia afavorit aquella sentència. Era un vell repugnant que s'havia casat amb una afrancesada molt més jove que ell, una dona poc virtuosa que almenys havia estat l'amistançada amb un conegut liberal, mort recentment. Tot això era el que es deia quan el motí es dirigia cap al seu domicili.

Els revoltats entraren al carrer, cridant. Totes les cases estaven tancades a pany i clau. Tothom temia que s'hi reproduís el saqueig de dotze anys abans, quan ja es va retreure als qui hi vivien que no participaven en les lleves i que esquivaven la justícia, subornant els seus ministres. Aquest cop, guiats pels mariners de don Simó i els criats de don Miquel, es concentraren davant la casa de don Domingo i no en violentaren cap altra. Apedregaren les finestres i les teulades del voladís de la façana. Cada vegada amb més fúria. Hi va haver una gran trencadissa. Finalment, forçaren les portes i entraren a la casa en tumult. Aviat varen començar a llençar els mobles des de les balconades. Taules, cadires, còmodes, armaris i tota mena de papers. Ho amuntegaren a la placeta de davant el convent i hi calaren foc. Les destrosses varen continuar a l'interior. Alguns en sortiren carregats amb joies o amb canelobres de plata. D'altres, amb aliments, objectes de terrissa i andròmines de tota classe.

Les flames de la foguera eren molt altes quan varen comparèixer les tropes que el marquès de Coupigny comandava. De seguida, tot va canviar. Els més agitadors, els que més havien induït els altres a cometre excessos, es retiraren i la por a l'envestida dels genets va fer la resta. En pocs minuts no hi quedava ningú de fora del barri. El foc, aïllat a la plaça, no suposava cap perill i foren els mateixos veïns del carrer els qui l'apagaren quan tot va haver passat. Unes hores després, el governador va emetre un comunicat en què treia importància al que havia succeït. Es tractava d'un incident aïllat, incontrolable. Per sort només havia afectat una casa i només se n'havien fet malbé les pertinences interiors. També anunciava que havia pres les mesures oportunes perquè no es repetissin fets com aquell.