Al saló respires un clima de segle de les llums.


Obra:Retrats paral·lels / 2 (p. 180-181)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Al saló respires un clima de segle de les llums. Figuretes pastorívoles. Dos tapissos plens de gent i, a cada costat de la xemeneia de marbre, un Tiziano fals. «No és veritat que siguin falsos. També ho són els de Louvre i els del Prado. Jo no tindria mai cap Tiziano fals», diu la Teresa Gelabert molt seriosa, mentre albiro als seus ulls d'aiguamarina un toc d'ironia. Un teló, com si fos d'un escenari per a nens, tapa la xemeneia, decorada amb motius florals. Mentre parlem, observo el pati ple de geranis i la palmera que despunta per damunt de la paret que separa la casa amb la dels veïns. És la palmera de Donya Obdúlia, de Mort de Dama, aquella dona que va representar la rància aristocràcia mallorquina. Les campanades del rellotge del rebedor es confonen amb les de la Seu. Un cotxe de cavalls passa lentament. La conversa llisca suau, perquè en Villalonga no polemitza, no discuteix. Amant de la teoria dels contraris, sempre s'ha sentit atret pel segle XVIII, per França, per «l'ordre dins la tragèdia». En Villalonga es rifa de l'antiguitat de les nissagues, però tot el que fa referència al segle XIX li sembla massa «nou». Fill d'una maonesa culta i d'un cosmopolita, li sap greu no saber-ho tot i argumenta que per a ell «catàstrofe» vol dir «final». Sovint diu que no sap una cosa o que no sap què dir-me, i després opina. Quan li dic que la seva obra agrada els joves que són als antípodes de les seves idees i de la seva classe social, somriu. Al capdavall, com Don Toni de Bearn, creu que totes les idees són susceptibles d'infinites possibilitats d'interpretació... Com ho és aquesta entrevista, a la qual, segons en Villalonga, jo puc donar-li un to, i segurament també el seu contrari.