A l'enterrament de la Carlota Gensana va assistir la ciutat de Feixes en ple...


Obra:L'ombra de l'eunuc (p. 147)
Municipi:Terrassa

En una tradició de la qual s'han donat diversos exemples en les tradicions catalana i europea –només cal recordar la Vilaniu de Narcís Oller, la Vetusta de Leopoldo Alas o – Jaume Cabré construeix una ciutat imaginària, Feixes, prenent Terrassa com a referència, per situar-hi espacialment el marc d'acció de La teranyina. Evidentment, a la novel·la, s'hi poden resseguir, de manera més o menys difosa, els indrets més característics de la ciutat vallesana, com, en el cas dels textos que llegirem a l'interior o l'exterior de la basílica del Sant Esperit.

testing image

A l'enterrament de la Carlota Gensana va assistir la ciutat de Feixes en ple. Perquè era una Gensana, perquè era una dona jove i bella i perquè tampoc no hi havia gaires entreteniments per deixar-s'ho perdre. I també perquè en ple novembre encara calien distraccions de les fortes tensions viscudes durant la Setmana Tràgica, que havia deixat baldats obrers i fabricants. No hi va assistir tothom: ningú no va veure cap Rigau a l'església ni al cementiri. A primera fila, a l'arxiprestal, don Francesc Sicart, que s'estrenava de vidu, tenia al seu costat un endolat i perplex Maurici, que començava a congriar el seu renom de Sense Terra i que no acabava d'entendre què havia passat. La mirada del vidu, fixada en el taüt, humida per la incredulitat i endurida pel dolor, semblava tan forta, tan profunda, que en qualsevol moment li podia clivellar els glòbuls dels ulls. Mossèn Vicenç va parlar de resignació, de descans etern, de bondat divina i d'un dia ens retrobarem tots amb la Carlota. Però en Francesc no el va escoltar. Tenia massa feina a contemplar el taüt com si així pogués evitar la mort definitiva de la seva estimada Carlota, el brillant, l'espelma, la il·lusió, ella nua avançant cap a ell i ell esperant-la, feliç d'estimar aquella dona feliç, obrint els braços esperant que es morís.