Tirant enllà, seguint la platja...


Obra:L'illa de la calma (p. 400-401)
Indret:El Molinar
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Tirant enllà, seguint la platja que forma el braç de la badia, es veuen, estenent les ales, un rengle de molins de vent.

Aquests molins de vent són vells. Són tan vells, que n'hi ha alguns que ja no els queden veles; als altres els pengen els braços; an aquests, el sol els ha corcat; a molts, com un vaixell vell, només els queda l'ossamenta; però els queda la blancor, i veure'ls blancs, damunt del cel blau, morts i tot i desmantelats, són una visió bellíssima.

Posats de rengle, vora del mar, s'aguanten ferms com la tradició, i es defensen del modo que poden de les cases lletges que els volten i que, mateix que una mala herba, se'ls estan menjant les arrels. Allí, cases de cartó-pedra, amb aquella fredor simètrica que solen tenir els coberts que s'aixequen. Allí, dipòsits de benzina i magatzems de terregada, destil·lant aquella negror que destil·len certes indústries. Allí, barraques amb emparrats que la pols no els deixa fer raïms. Allí, fàbriques d'aquelles coses que les ciutats se les treuen fora, i allí tot lo que fa nosa, voltant aquells pobres molins, que s'enfilen cap amunt, perquè tenen por de tacar-se.