Les campanades de l'Arxiprestal de Feixes feien dong...


Obra:La teranyina (p. 35)
Municipi:Terrassa

En una tradició de la qual s'han donat diversos exemples en les tradicions catalana i europea –només cal recordar la Vilaniu de Narcís Oller, la Vetusta de Leopoldo Alas o – Jaume Cabré construeix una ciutat imaginària, Feixes, prenent Terrassa com a referència, per situar-hi espacialment el marc d'acció de La teranyina. Evidentment, a la novel·la, s'hi poden resseguir, de manera més o menys difosa, els indrets més característics de la ciutat vallesana, com, en el cas dels textos que llegirem a l'interior o l'exterior de la basílica del Sant Esperit.

testing image

Les campanades de l'Arxiprestal de Feixes feien dong i després dung fatigosament, com sempre que volien recordar la mort; el so opac i ferreny rebotia als núvols espessos i rebolicats que planaven damunt la vila, topava després als murs de les cases i s'esquitllava per l'escletxa que deixava el balcó mal ajustat de can Rigau, el que donava a la sala gran, ple a vessar de gent que xerrava en veu baixa, un ull posat en la conversa i l'altre a la cambra del costat, la de llum esmorteïda. Adela sentia les campanes, però no en feia cabal. Contemplava l'avi mort, amb aquella immobilitat exasperant, i pensava. Sentia la bonior de la gent a la sala gran: gent de copalta, barba espessa i parlar greu que eren allà perquè el mort era l'insigne Francesc Rigau, medalla d'or de la vila, patrici d'anomenada, fundador d'un petit imperi de la pana.