Rambla vella


Obra:Poesies completes (p. 153-155)
Indret:La Rambla
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Rambla vella

 

Passeig melancòlic, llarg passeig amic,

com una avinguda de dibuix antic,

com una alameda de litografia,

plena de silencis i de poesia,

plena de pedrissos i de soledad...

Ja passa una vella, ja passa un soldat.

Els arbres segueixen el llit d'un torrent

vorejat de tapies i rotes de convent:

oh passeig benigne per llegir el diari,

per resar les hores amb un breviari,

per fondre en ensomnis i meditació

o fer una admirable bona digestió

tot sentint que toquen vespres o matines

així les Tereses com les Caputxines!

Dins l'ombra, les fulles un alè commou

que un encís escampa de vou-veri-vou:

record de frescura d'una aigua passada

pel solc de l'antiga riera colgada

que entrava sonant,

que entrava resolta, bullent i saltant.

Un noble silenci a tot crit contesta

i les veus fluctuen nedant en la sesta;

clamen endebades uns quants venedors

per la plaça morta sense compradors,

per la pobra via, callada i deserta,

que els difunts saluden, en una hora incerta

camí del fossar.

Cap a l'hora baixa vés-hi a passejar.

Vés-hi, com una obra de la nit entrada,

pels carrers ombrívols de la cantonada,

poblats de llegenda i de patis grans

que els fanals endolen mig agonitzants:

carrers de noctàmbul, d'aire expiatori,

amb llantions que cremen sota un Purgatori,

i horts tancats que envien celestial perfum,

i botigues fredes sense foc ni llum.

Vés-hi en aquella hora

dels desmais que tomben i la font que plora,

quan a les estrelles riuen els jardins

i un encant se n'entra per l'ànima endins;

vés-hi, en les primers fredors autumnals,

voltat de plujoses quietuds espectrals,

quan la tramuntana forceja les portes

i el tropell aixeca les fulles mortes.

 

Del passeig romàntic és ara el moment.

La misantropia, l'enamorament,

el dol taciturn, la febre , el desvari,

corpresos se senten del lloc solitari

per on de vegades transita a gran pas,

amb un gran paraigua subjecte del braç

una pensativa lànguida figura

d'home que es passeja per la raó pura,

deixant, per una hora, l'estudi i l'alberg:

tal com passejaria Kant a Koenigsberg.