L'arbre més grossot de Mallorca (fragment)


Obra:Geografia lírica II (p. 15-16)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

L'arbre més grossot de Mallorca (fragment)

 

És el Ficus de la Costa de la Sang, vora La Misericòrdia. La trinxa verda adossada als altíssims murs —ara a punt d'obrir-se com a parc urbà— prové de l'antic Jardí Botànic, que a principis de segle fou suplantat per la dita Costa de La Sang, reforma d'En Chapulí, arquitecte. D'aquella època és, doncs, el descomunal Ficus que, entre múltiples espècies, va esser catalogat per l'enginyer agrònom Ferran Blanes, recentment finat, com a «Ficus Elastica», ço és, que de la seva lletrada se'n treu la goma elàstica del cautxú. El monstre vegetal, originari de l'Orient, és gràcia del cel i sol de Mallorca, i de la humitat que traspua el dipòsit d'aigua existent al costat, davall la placeta de l'Hospital, el secular aljub nodrit de La Font de La Vila.[...]

Al rei-arbre de Mallorca estic per a enflocar-li, no uns versos alexandrins —que bé s'ho mereixen els seus llargs, poderosos i dilatats braons— sinó el lema llatí emblema de les franceses Edicions «Sequoia», l'arbre americà i també gegantí, a la soca d'un dels quals s'hi obrí un túnel per on hi passa un cotxo..., tan gruixada és la sequoia: SEMPER ET CONTINENTER CRESCIT, que vol dir «creix sempre i sens aturar-se». Així  l'arbre, així els llibres, així la cultura.[...]

Oh brancam embrancat com un parament; muntat i organitzat com una bastida! La gent el té bo de confondre amb un magnoli, el de la flor grossa, carnosa i perfumada, com el de Lluc; flor per a enramellar novies o per a coronar un pastís de crema —suprema coqueteria pastissera! No és un magnoli el de La Misericòrdia o del Conservatori. La seva flor és menuda com la de taronger; s'obrirà en ensumar ja Primavera i, en caure-li, deixa un fruit com un taparot. Aleshores amolla una brutorada de fullaca morta, mentre renova constantment el seu gloriós paraigua de fulles tendres i lluentes, fulles «coriàcies», ço és, com a de cuiro. En canvi, per la Tardor i ara, com si quedassin aletargats la seva saba i geni, ni perd fullam ni en treu de nou. I roman uns mesos fresc, sonàmbul, monolític...