Coneixedor com ningú dels secrets de la llengua...


Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Coneixedor com ningú dels secrets de la llengua, persona culta i dialogant, afable i acollidora, Llompart es convertí de seguida en un gran mentor de les noves generacions, una de les persones que més influència va tenir en els escriptors necessitats d'orientació i d'ajuda. A través de les reunions literàries organitzades al «Círcol Mallorquí» —que varen posar en contacte els supervivents de l'«Escola mallorquina» amb els «joves iconoclastes» de la postguerra—, a través de la secretaria de la revista mallorquina de Camilo José Cela, «Papeles de Son Armadans», i molt especialment a través de la direcció literària de l'Editorial Moll, Llompart va impulsar o va estimular vocacions de poetes, novel·listes, dramaturgs i assagistes, va afavorir l'edició de llibres d'autors novells o ja consagrats i els valorà amb dotzenes de pròlegs amables i intel·ligents.

Josep M. Llompart fou un intel·lectual profundament arrelat a Mallorca, però no es va limitar a restar tancat a la seva illa. Va tenir sempre un horitzó ampli, que el dugué a una consideració global de la cultura catalana, en la línia dels anomenats «catalans de Mallorca» que s'havien manifestat a través de les pàgines de la revista «La Nostra Terra», col·lapsada per la guerra civil i per les seves tràgiques conseqüències. El seu compromís en aquest camp no fou purament teòric, ni es va limitar a articles o a llibres redactats en solitari. Ben al contrari, va intervenir sovint en actes culturals i polítics en múltiples indrets de la geografia de les terres de llengua catalana —dels Països Catalans, com deia sempre ell sense embuts— i va defensar les seves idees en fòrums com la Universitat Catalana de Prada o el col·loqui de la North American Catalan Society celebrat a Toronto, sense oblidar els seus contactes amb intel·lectuals castellans o gallecs o les seves excel·lents traduccions de poesia galaicoportuguesa.

Llompart, que es considerava fonamentalment un poeta, es va veure obligat per la força de les circumstàncies a convertir-se en historiador de la literatura, en crític literari i en home públic i arribà a ésser membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, president de l'Obra Cultural Balear, president de la Federació Llull i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Home senzill i sense pretensions, es va veure enaltit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, després de la mort del seu mestre i amic Francesc de B. Moll, havia esdevingut el patriarca indiscutit i venerat de les lletres catalanes de Mallorca.

Ara només ens resta continuar el camí que ens ha assenyalat durant tants anys i fer-nos-en dignes.