Mans pàl·lides de dona –la tardor–...


Obra:Obra poètica (p. 54)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Mans pàl·lides de dona –la tardor–

dibuixaven adéus pel lent crepuscle

vellutat, per la seda

d'aquest aire d'ocells, tot llunyania

ara passen pels pins, les cabelleres

asserenant, amorosint petjades

del dur cavall del vent.

Ja són a prop, mirau-les, acaronen

ara el fidel llaüt, la cala ombrosa,

i bressolen la mort, la mort infanta,

la mort de vidre i aigua, trencadissa

com una música.

Ara es desmaien

molt delicadament damunt l'arena;

ara s'enfonsen pel meu pit – oh, tendres,

enamorades mans! – Mirau, amics,

se m'emporten el cor per la delícia

de la fredor del blau. Tota la platja

floreix, vermella, d'una sang ja inútil.