A mon estimat pare, en Joaquim Rubió i Ors


Obra:La Creu del Montseny (p. 297-298)

testing image
Veu de Laura Vilardell:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/1atkyGz3aZg3bEfkhoDF.mp3

A mon estimat pare, en Joaquim Rubió i Ors

I

Del Llobregat a les vores
he vingut vui amb mon dol
a curar la greu ferida
que en mon pit obrí ta mort.
En eixos vergers xamosos,
paradís de mos amors,
baix eixes verdes arbredes
que omplí de ta lira el so,
pobre orfe, vinc a cercar-ne
un bàlsam a mos dolors,
de tos cants les notes mudes,
de ta existència els records.
Aquí encara el mas se mostra
blanc niu de tes il·lusions,
recer segur de tes penes,
de mos jocs de infant bressol.
Aquí l'àngel de la pàtria
t'aparegué amb rostre hermós,
pregant-te que deixondisses
amb tos cantars sos fills bords;
i tu al riu de roges aigües
li robares sos rumors,
a les flors de bosc sa aroma,
a sos prats llum i color,
i en feres de tot un himne,
un himne de tendre amor,
que al desvetllar de la pàtria
amb fe cantares tot sol,
com sola canta l'alosa
quan l'auba llu en la foscor.