No oblidaré mai el vespre d'hivern, fred i rúfol...


Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

No oblidaré mai el vespre d'hivern, fred i rúfol com pertocava, gairebé a l'antiga, que fou l'escenari de la darrera passejada de Francesc de B. Moll pels carrers de Palma. Enmig de la plugina i del silenci, col·locaren el fèretre dins el cotxe funerari i va ser aleshores quan els centenars de persones que esperaven a la plaça de Cort —la nostra plaça del poble— davant la Sala, armades de paciència i de paraigües, romperen en un aplaudiment fervorós. Fou un instant bellíssim. Com ho degué ésser aquell que evocava Gabriel Alomar en referir-se a la comitiva fúnebre de Pere d'Alcàntara Penya (un altre patriarca bondadós i de somrís perenne) travessant el recinte de la fira popular del Ram, que anava emmudint respectuosament al seu pas. Tant en un cas com en l'altre era l'adéu escaient a una vida consagrada al servei d'un país, d'una llengua, d'una cultura; l'adéu d'un poble a un home que havia sabut connectar profundament amb les seves pròpies inquietuds. [...]

A les pàgines finals del volum segon de les seves memòries, Francesc de B. Moll escrivia aquestes paraules, tan plenes de senzillesa i d'emoció: «Al punt que hom naix comença de morir, ha dit un poeta. Per això la mort no em fa por com a simple desaparició del món, que ja tinc programada des de sempre. El que em preocupa són les circumstàncies incertes en què es pugui produir aquella desaparició. Fa algun temps que, per fer-me omplir el qüestionari Proust, em demanaren com m'agradaria morir. No he de mudar la resposta que aleshores vaig escriure: En pau amb Déu, de pressa i sense adonar-me'n

El decandiment fou lentíssim, però la mort va enllestir de pressa la feina; va morir sense adonar-se'n i ben segur que en pau amb Déu, entre altres motius perquè no hi va estar mai en guerra. I a més —ho hem d'afegir— amb les mans plenes de treballs i de dies, de mereixements i de glòria.