Llull, entretant, havia arribat davant l'abat de la Real...


Obra:Llull: més lluny (p. 52-53)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Llull, entretant, havia arribat davant l'abat de la Real i, sense llevar ni un punt de solemnitat a l'acte, es va descordar el vestit de vellut negre, es va traure les mànegues i el va deixar caure als peus; es va quedar vestit únicament amb una camisola blanca que també se l'anava a llevar; l'abat, però, va detindre aquell moviment ja que feia frescor i, a més, havia d'evitar que es quedara nu enmig del temple, cosa per la qual es va afanyar a enfilar-li pel cap l'hàbit rústec i humil.

Llull va cloure els ulls, volia pensar alguna cosa, però no podia, tenia el pensament com la serra de Tramuntana a l'hivern quan s'omplia de neu, però seguia instruccions de l'abat, calia tancar els ulls com fent un acte de penediment i concentració. Després calia dirigir-se al príncep i, com no, a la seua muller. Els feligresos que hi havien acudit no es perdien detall, hi havia molt per a xafardejar a la plaça i, sobretot, als que no hi havien anat. Ramon va començar a caminar en direcció a l'infant Jaume, la gentada, encuriosida i expectant, va obrir un altre passadís carregat d'expectació. En trobar-se davant del príncep va tossir lleument.

-Mon senyor: he estat sempre al vostre servei i estaré; he estat el vostre senescal i ho seguiré sent mentre m'ho permeteu. Ara, però, he sentit la crida del Nostre Senyor i comprendreu que he d'anar sense vacil·lació. Veieu ara en mi un humil servidor de la vostra persona i un fervent seguidor de Jesucrist. Us demane, amb la major humilitat que m'és possible mostrar, que em permeteu partir. Demà mateix hi ha un veler que salparà cap a Barcelona i, tot seguit, iniciaré el meu pelegrinatge.

—Ramon —va dir el príncep—, la corona no perd un servidor sinó que en troba dos: un infal·lible al seu senyor terrenal i un altre pròdig davant Nostre Senyor Déu. Que els vents us siguen propicis perquè les intencions són les millors que es puguen desitjar. Pregarem per vós. Ramon, i si necessiteu res que estiga de la nostra mà, només ho haureu de dir. Ara deixeu les coses de la terra ben lligades, atengueu la vostra muller i els vostres fills i sapieu que la corona es compromet que no els falte res encara que vós mateix podeu adobar això sense cap mena de dubte. Amb Déu sigueu Ramon Amat, Llull.