Després d'uns segons d'indecisió...


Obra:L'ombra de l'eunuc (p. 102-103)
Municipi:Terrassa

testing image

 

 

Després d'uns segons d'indecisió, l'oncle va continuar la seva descripció i explicava que, més amunt, hi havia l'àmbit dels misteris on la Lluïsa, la Cinta, l'Angeleta, la Rosa, la Maria i l'altra Maria tenien les seves habitacions, les seves coses, els seus secrets. I si el temps i el permís dels grans acompanyava, podien sortir al jardí, al món immens i inacabable, sempre acompanyats d'algú, a explorar el vast univers d'arbres, camins empedrats, tanques de boix olorós o de xiprer, parterres de roses o l'estany dels cignes, eterns interrogants silenciosos que senyorejaven per aquell mirall verd, que esguardaven la quitxalla amb indiferència orgullosa abans d'enfonsar el cap a l'aigua en cerca d'alguna sorpresa. (I com un senyal inadvertit de la gradual decadència de la casa, en Miquel es va adonar que ell mai no havia vist cignes a l'estany.) I si la Maria es distreia, jo llançava un roc a veure si encertava un dels cignes. Que bonica que era la vida, Pere, Miquel. I en Pere, que volia imitar-me sempre, llançava la pedra en el moment que la Maria el podia veure i rebia tots els renys. Fins que tanta placidesa es va tòrcer amb la ganyota de la mort:

 

Tenaç i dreturera, la Dama de la dalla

qui embolcalla sos ossos ab sa negra mortalla,

entra furtivament a la cambra del plor

y al jacent esblaimat pren la gèlida flor

 

Sobretot en els poemes de Tarda i Capvespral, no s'ho hauria pogut imaginar. L'àvia Pilar estava convençuda que allò era un càstig diví pel seu secret, que no sé si tindré esma per explicar-te mai, Miquel.