Lo primer que es troba, a l'entrar a Palma...


Obra:L'illa de la calma (p. 389-391)
Indret:Es Born
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Lo primer que es troba, a l'entrar a Palma, és Es Born. Es Born és el rovell de l'illa, és allí, on hi passa el meridià, és el pinyol, el cor i l'ànima.

Es Born és un passeig i una plaça amb arbres de totes les mostres que crien a les Balears, resistents an aquell sol que dèiem i a l'eixut municipal, i amb cases de totes les alçàries i de totes les arquitectures, des del palau senyorial, sobri d'històries de decorat bell i proporcionat de línies, fins a les cases modernistes, amb els jocs de cal·ligrafia que té aquest estil capritxós dels arquitectes noucentistes d'idees avançades.[...]

En Es Born, més que per al brogit, sembla que tot sigui preparat per al noble exercici de seure. A l'entrada i a l'eixida hi ha quatre esfinxs de pedra. L'esfinx és un animaló d'amfibologia enigmàtica, que sol estar recolzat per tots els països de la història on s'han criat aquest bestiar; però les esfinxs d'Es Born no sols s'hi recolzen; s'hi asseuen, per no gosar dir que s'hi ajeuen. Tenen uns posats tan mandrosos, tan adormits, tan encarcarats, que estem segurs que, si alcessin, no es podrien tenir dretes i tornarien a seure, i ja no hi hauria qui les fes moure. a més, de llarg a llarg, hi ha bancs de pedra, disposats perquè hi seguin les majories; hi ha cadires de ferro, reixades, per a les classes superiors, i balancins a tots els casinos, per a tota mena d'associats, i si algun no troba setial, tampoc crec que estigui privat que s'assegui allà on pugui, gaudint tothom, amb llibertat del repòs que tot ciutadà té dret legítim a gaudir, i que per alguna cosa ens costa tanta sang, tants màrtirs i tantes guerres.

Aquest seure d'Es Born és tan simpàtic, que no voldríem altre càstig per a les nostres culpes i pecats, que ésser condemnats a cadira perpètua en aquest llac de beatitud, de calma, de polsina daurada. La gent s'hi passeja a poc a poc i no destorba el que passa; la música que hi toca els dijous, toca baixet i a dos per dotze per no despertar els somniosos; les noies surten en processó fetes de cares ideals que enamoren sense exaltar; els cotxes caminen al pas, per a no fer remoure la grava; els joves d'aquells balancins es venten silenciosament, callant i mirant aquelles noies; dalt dels terrats hi toca el sol, que dubta entre anar-se'n i quedar-se, per no haver de tornar l'endemà; enllà d'enllà, es veu el mar, silenciós també, per no desvetllar els barcos i els que hi dormen dintre, i fins l'aigua d'una font, que surt de sota quatre tortugues, raja amb prudència i quietud, per rimar amb tot lo que la volta, no sabent-se com la tassa de la font dels lleons de l'Alhambra, si és l'aigua la que escolta la gent o la gent la que escolta l'aigua.

Oh, Born beneït, quin remei ets per a tots els que estan cansats de córrer sense anar enlloc! Déu te conservi el teu repòs, per a consol dels desesperats del brogit de la civilitat! Déu ens hi doni una cadira en temple del seure!