A l'hora en què sorgia del mar la roja lluna...


Obra:Tradicions i fantasies (p. 389-390)
Indret:Gran Hotel
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

A l'hora en què sorgia del mar la roja lluna,

també des de les ones pujava Nuredduna

quan va sentir sobtada remor, remor creixent.

Volgué escapar lleugera, mes entre llums i gent

se va trobar perduda. Qui allà feia de guia

era el mateix qui el vespre passat ja l'emprenia

contra ella amb mots malignes, damunt del talaiot.

Doncs aquell cap de cendra llavors digué: —Qui pot

manifestar l'oracle dels déus en nit sagrada,

sinó la verge altiva que d'ells és inspirada?

Un déu, com ella deia, manà que el bell catiu

per víctima en la cova quedàs de viu en viu.

Per tant, cal que nos mostri la profetissa pura

com tal catiu se troba lligat dins la foscura,

si no és que ja invisible s'és fet com aqueix déu...

Ton poble, oh Nuredduna, vol veure, lo que és seu,

vol registrar la cova!...— Per l'alta portalada

en tant la profetissa se n'era ja muntada,

i des d'aquella boca sublim, sobre la mar

i la salvatge turba, sa veu va ressonar:

—Oberta està la porta del cau: podeu entrar-hi

sens mi, cors de geneta qui set de sang teniu...

Mes l'home que vos guia, no cerca ja el catiu:

ell cerca Nuredduna que odia el sanguinari...

Doncs ara ma paraula darrera ja sentiu.

 

Jo l'he sentida clara la veu de l'Invisible,

jo l'he pogut entendre dins un batec d'amor;

i diu que no li plauen les víctimes d'horror,

que, vanament vessada la sang, li és avorrible,

que ell per voler carnatge no és tigre ni voltor!