Canamunts i Canavalls (fragment)


Obra:Obra poètica (p. 36-38)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Canamunts i Canavalls (fragment)

 

II

 

La nit del dia dels Morts

es sempre nit endolada:

lo cel està ennuvolat

i al res toquen les campanes.

Al convent de Sant Francesc

molta de gent s'ha aplegada;

plena està de gom a gom

tota l'església dels frares;

menestrals i cavallers

de nobles i riques cases.

Draps de dol de llana negra

del convent les parets tapen;

un Sant-Cristo hi ha a l'altar

i a cada costat una atxa:

cap més llum en tot lo temple,

tothom resa, tothom calla.

 

Tot de colp ouse murmull,

alguns la vista han alçada:

espessos los cavallers

engronxant-se fan onades.

La llum d'un llamp il·lumina

lo convent i lo tro esclata;

del llampec a la claror

ja es veu brillar una espasa,

ja són dues, ja són tres,

ja s'ou un crit de ¡venjança!

 

La gent fuig, mou-se avalot,

ja són tres-cents que combaten!

La tempesta ha començat,

plou, llampega, lo vent brama:

los dos ciris de l'altar

un raig de vent los apaga:

les espases prou lluentegen

als esguards dels que combaten!

¡Venjança! diu Don Ramon,

sos amics criden ¡venjança!

¡Guerra! crida Don Guillem,

¡guerra! sos amics exclamen;

i a les fosques, barrejats

tots sols dins la santa Casa

Canavalls i Canamunts

lluiten, feren, rompen, maten,

s'estrenyen i s'abraonen,

se trossegen i s'agafen

i rodolen per en terra

plens sos cors de verí i ràbia

com esbart de condemnats

que estrenyent-se i mossegant-se

dins les ombres de l'infern

se remolquen i barallen:

per l'ampla nau de l'església

retronen los crits que llancen;

se n'ouen aspres cruixits

dels ferros de les espases,

la sorda remor que fan

los que en sec cauen cadavres:

i dura, i dura la brega,

la tempesta dura encara,

i com si un fort terratrèmol

per totes ses quatre bandes

tot lo mon ne fes commoure

i monts i castells fes caure,

l'església va tremolar,

llarga estona va engronxar-se:

per los gòtics finestrals

la llum dels llampecs entrava;

lo vent los negres domassos

anava aixecant en l'aire

semblant tots les ales negres

d'esperits i de fantasmes

eixides pera ballar

als cruixits de les espases:

se commogueren les lloses,

i pels sepulcres que tapen

se sentiren cruixits d'ossos,

veus fondes dels que finaren:

lo Sant-Cristo de l'altar

de fel llàgrimes plorava

i patint altra agonia

fins va suar sang i aigua!